Ajuntament de Benassal

PERFECTO ARTOLA

Nom: PERFECTO ARTOLA

Descripció:

Perfecto Artola va nàixer el 30 de desembre de 1904 i era el tercer dels sis fills del matrimoni d’Antoni Artola i Demètria Prats. Ell era llaurador i ella espardenyera, i els va ajudar des de menut mentre estudiava a l’escola del poble amb Manuel Ajado i assistía a les classes de solfeig i de música de mossèn Leandre Alcàcer. Prompte va ser cantor tiple solista del cor parroquial, guitarrista, dolçainer i flautí de la banda. Silvestre Segarra li va buscar lloc i protecció per continuar la seva formació musical: el 1923 s’allistà com a voluntari a l‘exèrcit a Barcelona i ingressà a l’Escola Municipal de Música on seguí amb els estudis de solfeig, clarinet i harmonia. Allí fa les seues primeres composicions, la marxa Fuente en Segures, el pasdoble Bous al Pati i el Cant de l’Escola - Himne a Benassal. Entra com a clarinet solista a la banda de Mataró fins el 1931, moment en què ingressa de clarinet principal a la Banda Municipal de Màlaga. Allí es va establir definitivament amb la dona i dos fills, Desiderio i Perfecto, i va desenvolupar tota la seva activitat professional i musical. L’any 1944 torna a Benassal i reorganitza la banda local. Però l’any següent ja és a Màlaga, on acaba els estudis superiors de música, entra com a director de la Banda Municipal, funda la Banda de les Escoles del Ave Maria i comença a composar nombroses peces musicals. És la seua etapa més fructífera com a músic, director, compositor i docent. El 1946 és nomenat professor de solfeig i instruments de vent de l’Escola Municipal de Música. El 1947 dirigeix la Massa Coral, posteriorment anomenada Agrupació Lírica Malagueñilla. El 1948 obté el títol de Director de bandes civils de primera categoría i el 1951 se’l nomena profesor interí de Clarinet en el Consevatori Superior de Música, càtedra que obtindria per oposició el 1956. Va dirigir també l’Orquestra Sinfònica de Màlaga. Es va jubilar el 1974, però va seguir al front de la Banda Municipal fins al 1979, quan es retira definitivament. Al llarg de la seua vida ha rebut nombrosos premis, distincions i homenatges. Entre les seues composicions relacionades amb Benassal destaquen els pasdobles Fuente en Segures (1927), El Clarín (1930), Gloria al pueblo [de Benassal] (1932), La Plana (1941), Moncatil (1942), Tierra Mía (1946), Fontanal (1946), Nules (1982) i 750 Aniversario (1989), l’obertura Romería de San Cristóbal (1947), i la suite El Maestrazgo (1952), així com l’Himne a Benassal (1928 / 1944 / 1974).

 

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal