Ajuntament de Benassal

Festes

La festivitat de Sant Antoni és una de les més importants de Benassal. Normalment es celebra el cap de setmana posterior al dia de la festivitat del sant quan aquest no coincideix amb la data (16 de gener).
El punt culminant de la festa és la foguera, al voltant de la qual giren tots els actes que es celebren.
La festa comença el matí del dissabte els assistents acudeixen a casa d'un dels majorals on se'ls ofereix barreja i rotllo. Durant tot el matí, es dirigeixen al lloc indicat pels majorals (que sol ser una masia propera al poble) per talar els arbres i fer la llenya. A migdia, en aquest lloc es celebrarà el tradicional menjar de Sant Antoni, preparat i servit pels majorals.
Posteriorment, es procedirà a la càrrega i entrada dels róssecs al poble, a partir dels quals es formarà la foguera i es beneïran els animals.
Al diumenge següent, la missa, carrers pels xiquets i cavalleries (amb pollastre com a premi) i el tradicional “ball pla” completaran la festa.

FESTA DE LA TEA

L'acte central de la celebració del Carnestoltes en Benassal és l'anomenada “Entrada de la Tea” o “Festa de l'Ajo”.
Aquesta festa de la Tea fou recuperada l'any 1989 després d'estar anys sense celebrar-se.
La celebració recorda com, antigament, les manufactures tèxtils del poble eren venudes en indrets llunyans, per diversos comerciants anomenats “traginers”. Per això, montaven files de cavalleria (Rècua) en les quals transportaven els seus productes. Tornaven carregats amb tea, fusta de pi utilitzada per il-luminar els carrers durant tot l'any.
Precisament, la festa (organitzada pels quintos i les dames) recorde les celebracions que organitzaven els joves per celebrar la tornada.
Aquesta festa constava i conta de diferents parts:
-el dinar de l'ajo arriero. Menjar amb sofregit d'ou i bacallà al que s'afegeix ous batuts, acompanyat actualment de carn torrà
-pel vespre té lloc l'”Entrada de la Tea”. La tea, transportada per la rècua va encapçalada pel traginer, ataviat amb el traje típic i cobert amb un sombrer negre d'ala ampla i una capa negra. El traginer va acompanyat de dos majoralets. Són esperats a l'entrada del poble, i acompanyats per la dolçaina i el tabal, fan tres aturades recitant lloes, relats populals on comenten les incidències del viatge. fiestes

L'última aturada té lloc a la plaça (Pati d'en Palanques) on s'encén la tea que il-luminarà el posterior ball pla.
Per la nit, té lloc un ball amb disfraços per celebrar Carnestoltes.

SANT CRISTÒFOL

A finals de maig o principis de juny té lloc la celebració de Sant Cristòfol.
Si bé l'acte central té lloc el dilluns de Pentecostés, el cap de setmana anterior es celebren diferents actes festius, lúdics i culturals des d' actes taurins fins balls.
El dilluns asenyal-lat, festa laboral local, es celebra la romeria a l'ermita de Sant Cristòfol, on té lloc el repartiment de les primes, una coca decorada feta de farina blanca, llevat i llavoretes d'anís.
Després d'aturar-se per reposar forces en l'ermira Font en Segures, amb el repartiment de coques i begudes per part dels majorals, es reanuda la marxa.
A l'arribada a l'ermita de Sant Cristòfol (situada a la cima del moncatil amb 1111 metres d'altura), es celebra una misa i es reparteix la prima entre els assistents. La prima es transportada amb la rècua , un tir de cavalleria engalanada per l'ocasió.

fiestes

En la mateixa ermita, es canten els gojos de Sant Cristòfol. Aquests cants els va escriure el frare Josep Abril amb música de l'organista mossén Sebastià Marín i es van fer per a la benedicció de l'ermita l'any 1730.
Després de la missa i del cant dels gojos, es fa un dinar de germanor a l'explanada del costat de l'ermita

FESTES D'AGOST

Són les festes patronals en honor a sant Cristófol i sant Roc i es celebren a partir de l'últim cap de setmana d'agost.

fiestes S'organitzen festes molt completes on es barregen activitats culturals, esportives, festives i taurines. Des del típic “ball pla”, fins exposicions, concerts, verbenes, ball de disfraços, carreres, passacarrers, correfocs, campionats esportius, bous de carrer i bous de plaça. fiestes

FESTES DE LA JOVENTUT

Organitzades per l'Associació de Joves de Benassal tenen lloc a finals de juliol o primers d'agost. Solen fer-se diferents actes culturals, lúdics i festius tal i com gincames, concerts, balls, exposicions, activitats infantils, grand prix taurí, etc…
SETMANA DELS QUINTOS
A partir de la celebració de Sant Roc, el 16 d'agost, s'inicia la setmana dels quintos. En aquesta els joves que cumpleixen 18 anys recorren totes les masies del terme i són obsequiats amb productes típics de les masies, com vi, conills, etc…A punt d'arribar la nit, tornen al poble i, a l'entrada, canten una sèrie de cançons típiques acompanyats de guitarres, bandúrries i altres instruments. L'últim dia de la “Volta dels Quintos”, el dissabte, van per tot el poble a cantar a les xiques, normalment novies o parents.

MOSTRA DE RAMADERIA. EL RAMAT CAPRÍ I ELS SEUS PRODUCTES DERIVATS

La mostra de ramaderia caprina, que enguany farà tres edicions, esdevé una clara mostra del compromís de l'ajuntament i de la cooperativa benassalenca de revaloritzar els productes agraris. fiestes Realitzar una fira específica d'aquest tipus en un poble com Benassal implica un esforç considerable.

L'estreta col-laboració de l'Ajuntament i la cooperativa de Benassal juntament amb la col-laboració d'AMURVAL fan possible la “Mostra de Ramaderia. El ramat caprí i els seus productes derivats”.
El sector caprí lleter está patint una profunda transformació durant els últims anys per a adequar-se a les noves exigències dels mercats.
En aquest sentit, s'ha augmentat la professionalització dels ramaders modernitzant les explotacions ramaderes mitjançant instal-lació de máquina de munyiment i sistemes d'emmagatzemament, refrigerat de la llet, etc. A més, estan utilitzant-se races caprines especialitzades en la producció de llet i incorporant noves tecnologies en producció animal (control reproductiu, inseminació artificial, etc.).
Amb la finalitat de satisfer les més altes expectatives de la indústria alimentària i dels consumidors, en matèria de qualitat i seguretat alimentària, en les explotacions de caprí lleter estan desenvolupant-se programes integrals de millora de la qualitat de la llet amb resultats molt satisfactoris, on el programa de millora genètica de la cabra murcià-granadina i el programa de control de mamitis juguen un paper fonamental.
El principal destí de la llet de cabra és l'elaboració de diferents tipus de formatges. No obstant, la fabricació de formatges precisa de llet de qualitat excepcional que permeta obtindre formatges d'elevada qualitat, existint una relació directa entre la matèria primera i el producte elaborat.
A l'estat espanyol, l'augment del nivell de vida junt a la separació cada vegada major entre el medi rural (zones de producció de llet de cabra) i les ciutats (grans zones de concurs de formatges) ha originat un profund canvi en la percepció que el consumidor té sobre els productes alimentaris i sobre els métodes de producció, de manera que els aspectes de qualitat i seguretat alimentària i de benestar animal ocupen el primer lloc de prioritat dels consumidors.
En aquest sentit, la mostra de Ramaderia. El ramat caprí i els seus productes derivats pretenen donar a conèixer tant la figura de la cabra com els productes derivats que d'ella es desprenen. En definitiva, totes les anelles que componen la cadena alimenticia.
A més, el concurs morfològic i l'entrega de Premis a la qualitat intenten revaloritzar un sector, el ramat caprí, base d' una cuina i alimentació de qualitat.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal