Ajuntament de Benassal

ABSALÓ CELADES

Descripció:
Absaló Celades, músic i compositor, va ser el fundador i primer director de la banda de Benassal i autor del Ball Pla. Conegut popularment per “Meliton”, va ser el dotzé i darrer fill de l’organista Ramon Celades, que de molt menut ja el va instruir en la música com a la resta de germans. Paral•lelament als seus estudis escolars va aprendre a tocar l’harmònium, la guitarra, la bandúrria i el piano, car el pare li ensenyà composició musical i harmonia. Ja era organista d’Ares als 15 anys. Els seus germans, emigrats la majoria a Barcelona, li van pagar els estudis de Magisteri a l’Escola Normal de València, d’on va eixir el 1891 amb el títol de Mestre Superior. Va recollir i copiar moltes obres musicals i llibrets de comèdies i va estudiar cant i massa coral i, amb el seu pare i germà, va adaptar nombroses composicions musicals per a intruments diferents dels originals. Va exercir de mestre interí a Benassal fins que va arribar Manuel Ajado, que tenia la plaça en propietat. La dècada de 1890 va tindre una intensa activitat musical: orgue i cor parroquial, banda de música, balls populars de corda i teatre, que es representava al local escolar. Amb alguns amics i amb els instruments imprescindibles va formar una banda i, amb el suport de l’ajuntament presidit per Joan Badal, va composar i estrenar un Ball Pla especial per a la banda que es va estrenar a les Festes d’Agost de 1892. Després va composar peces com la marxa Hacia el calvario (1895), la comèdia de Carnestoltes Alls, lladres i pebre / Als lladres (1895); i, sobretot, les Carnestoltes de 1896, peça amb la qual la banda de música comença a actuar a dites festes. Va fer també transcripcions de música popular (Tocatas para la dulzaina o gaita; Cançó de batre; Cançó dels nens al trill;, Canción de los quintos). Va actuar amb una rondalla de corda, acordió i castanyetes per amenitzar nombrosos balls locals. En paraules de la seua família “No hi havia dona o fadrina de Benassal que no hagués ballat alguna jota o vals al so de la música que tocava”. Casà l’any 1900 amb Assumpció Miralles i emigraren a Barcelona, on treballà primer com a escrivent-comptable a una fàbrica tèxtil i posteriorment a la companyia de ferrocarrils MZA. El 1906 es traslladà a Reus, on continuà treballant com a administratiu de la mateixa companyia i fou organista de l’església de Sant Pere. Mai va perdre el contacte amb Benassal i, quan venia a l’estiu, la senyora Elisa Monterde li cedia l’orgue o l’harmoni perquè el tocare. La seva activitat musical va durar fins als darrers anys, quan va transcriure el Rosari de l’Aurora, en part recordat pel seu amic Guillem Lecha, i va instrumentar l’Himne a Santa Gemma Galgani, escrit per la seva filla Rosa. Va morir a Benassal el 13 de juny de 1947, als 76 anys

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal